|
| ||||
| Última actualització: 07/12/06 23:00:24 © Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" | ||||
|
Diables de Riudoms:
>Introducció (El misteri d'una flama)
>Les Colles de Diables: consciència de la cultura popular >Els diables de Riudoms (Eugeni Perea)
a.e.:cerap@cerap.net.
|
introducció (El misteri d'una flama)
En un principi, el Diable apareix en les manifestacions paganes representant a les forces de la Natura en els antics rituals del culte a la fertilitat. La seva figura és també la del centinel.la de l'espai màgic reservat per a la dansa i la festa. Quan el Cristianisme extèn la seva hegemonia político-cultural a Europa, el Diable es convertirà en l'encarnació del Mal. El Maligne, Satanàs, Llucifer, Banyeta, Pere Botero, seran alguns dels noms que es donaran al personatge que representa el Mal i que pretèn seduïr l'Home.
Diable de Riudoms. Correfoc Sant Jaume 1993 Segons la tradició cristiana,el Diable o Dimoni es manifesta en cossos humans foscos o pintats, llardosos, fètids i terribles, que tenen un nas deformadament esmussat o enormement aguilenc, i una boca oberta i profudament estripada. El seus ulls són enfonsats i conspirejants, i les seves mans i peus són plens d'urpes de voltor. Tampoc es salven els seus braços i les seves cuixes, que son primes i peludes. De cabra o ase tenen les cames i la seva estatura no admet mitjanies, son, o massa alts o massa petits.
La llegenda argumental sobre la qual gira la tradició dels Diables seria la de capgirar l'ordre establert. Així Llucifer esdevé el Rei dels pobres i els desvalguts, que constitueix la seva Cort en la qual són pressents la Diablessa, el Banyut (bufó de l'esmentada Cort) i els Diables que serien, segons la tradició, el poble orpimit.
La trama té clares connotacions carnavalesques, amb la qual cosa, pren rellevància l'aspecte crític citat anteriorment. En aquest sentit els oprimits passen a ser lliures i els opressors, "servents". Aquest canvi de rol permet el sorgiment de l'anarquia, la disbauxa i la gresca. Símbols que s'utilitzen per criticar els opressors i consolidar el "Nou Règim" serien el foc, la lluna i la nit, atès que el dia i el sol sempre han estat els trets que caracteritzen el seny i el poder tradicionals. D'altre banda, cal destacar que les cultures mediterrànies van unir al seu culte al foc la fascinació per la pòlvora, una herència directa de l'Islam. No és extrany, doncs, que la unió de la figura del Diable amb el foc i la pòlvora hagi generat a Catalunya l'aparició de les anomenades Colles de Diables.
Les Colles de Diables: consciència de la cultura popular Les Colles de Diables han estat el resultat de la conjugació de l'Acte Sacramental, referenciat en l'apartat anterior, i de la purificació de les consciències dels ciutadans mitjançant el foc. Precisament el foc i la pòlvora són les eïnes espectaculars que els Diables utilitzen per acaparar l'atenció que els permetrà, posteriorment, procedir a la crítica verbal contra el poder establert, mitjançant els seus versots que acostumen a caracteritzar-se per la ironització dels governants i el sistema i la reivindicació dels drets que, molt sovint, la classe dirigent acostuma a oblidar o, en el pitjor dels casos, a trepitjar.
Carretillada amb motiu del 15é. aniversari de Carrutxa. Diables de diverses colles a la Plaça del Mercadal de Reus. Foto: Niepce
Eugeni Perea Simón * Riudoms té justa fama de vila de sants, d'amant dels altars, de les processons, de l'incens i de la litúgia en general. La tradició històrica i el seu repertori de frases fetes, modisrnes i refranys així ho corroboren. Es com la ciutat de Vic però a escala més reduida, és dóna la coincidencia que Riudoms es va agermanar amb Vic en els inicis del segle XX per fer uns goigs al Beat. Tanmateix, com ja determinava l'escolàstica, tota forca d'un determinat signe en crea d'altres de contraris. Per això Riudoms també és vila de dimonis, de forces infernals i d'olors de sofre.
Vestit de la Colla de Diables de Riudoms La tradició, recollida en diverses obres literàries d'autors clàssics, així ho demostra. Per citar només una trinitat cal recordar el conte de Cosme Vidal titulat "La devota del diable", que tè per escenari una vila propera a Reus i amb una ermita posada sota l'advocació de Sant Antoni. Josep Pla omple igualment una bona senalla de referències a la dimonialla local. I mossèn Ramon Muntanyola assegurava que el diable acostuma a fer la ronda per Riudoms... Els papers d'inquisidors també son explícits a l'hora de comptar dimonis. I, si remenem els papers polsegosos de les golfes, encara trobem referències més antigues que ens parlen de l'esplet de les fúries infernals a plena llum del migdia, al bell mig de la Plaça del Castell, i de comparsa a la litúrgia de les processons locals. Tot i que es tracta del segle XIX, época en que els menjacapellans i els rosegaaltars s'arriben a les mans, sembla que a Riudoms els dimonis encara compartien camí amb els sants. No sabem ben bé si com exemple abominable de la seva eterna lletjor o bé com a mostra de resignada covivència. A Riudoms existia un Ball de Diables que acomponyava certes processons, em sembla que la de Corpus, des de molt antic. Però el paper dels diables de Riudoms també devia tenir representació en d'altres obres teatrals de l'época. Del segle XIX n'hem comptat prop d'una dotzena de peces teatrals: el ball del "Embozado", el ball de dames i vells, el ball de gitanes, la moixiganga, el ball de moros i cristians, el ball de nans, el ball de sant Sebastià, el ball de la Sebastiana del Castillo, el ball de valencians... Algunes informacions de la premsa contemporània de Reus destaquen l'afecció pel teatre que tenen els riudomencs, la presencia de visitants de la comarca i que, sovint, s'esgoten les entrades del ple que fan.
Assaig previ al rapel fet a l'esglesia parroquial de Sant Jaume Apostòl, per la colla de diables de Riudoms durant el Vé.Correfoc de Sant Jaume de 1997. Foto: Jordi Munné Poc a poquet, però, el paper dels dimonis de Riudoms s'aniria reduint a sortides escadusseres, combatuts a mort peis arcàngels de la Restauració i de les successives dictadures polítiques. Desapareixen de la litúrgia de l'Església i, com a fet simbòlic, nomès els tornem a trobar en breus representacions en els retaules de l'ermita de Sant Antoni, en els Pastorets i en el drama sacre de la Passió. L'olor de l'encens és sempre més agraïda que no pos la de sofre. De les dues classes de dimonis amb que són classificades les fúries de l'avern, és a dir, en bons i dolents, a mi em sembla que els dimonis de Riudoms -malgrat totes les aparences-, pertanyen a la primera categoria. Són d'aquella mena que ens els representen la iconografia clàssica, entre burletes, savis i panxacontents. Si no vaig errat un d'aquests dimonis bons, èticament neutrals, aconsellava i guiava el bon jan de Sòcrates. Ara sembla que la llavor de banyetes revifa. Per la careta d'àngel d'algun d'ells, fins i tot amb rinxols monacals, i per la relació que tenen amb el centre cultural "Arnau de Palomar",estic convençut que aquests seran de la mena de diables que acompanyan al filòsof grec. És a dir, dels que no fan pudor a socarrim, tot i que segur que faran petar les tralles. *(Extret de la revista "lo floc", nº 132, pag.8, que edita el CERAP)
El nucli fundacional de la Colla de diables de Riudoms està integrat per un grup de persones del poble vinculades al CERAP, les quals han aconseguit tirar endavant aquesta activitat com a forma pràctica de donar sortida a llurs inquietuds culturals, alhora que recuperar una activitat que, a Riudoms, s'havia perdut.
Colla de diables de la Selva del Camp i Colla de diables de Riudoms, correfoc de Sant Jaume 24 de juliol de 1993. Autor: Mateu Salvat. La colla està oberta a totes les persones del poble que desitgin formar-ne part. A començaments de 1993 la colla comptava amb set vestits confeccionats. Ara per ara, ja en compta amb vint. Entre d'altres, la colla de diables ha participat en correfocs a les poblacions de Castellvell, la festa Major de Sant Jaume de Riudoms (25 de juliol), Garcia, La Selva del Camp,Vallmoll, La Roda de Barà, Santa Bàrbara...Per altra banda es membre de la Federació de Diables i Dimonis de Cataunya (FDDC). La colla de diables ha presentat la samarreta de la colla. El dibuix central és obra de l'artista Joan Baptista Cabré Sendrós "Jobacasén". El disseny de caire no figuratiu és força impactant i atractiu. En destaca, també, la seva realització amb els colors negre, vermell i groc. El logotip de la colla figura imprès en una de les mànigues, i és també creació d'aquest artista riudomec.
Inici - Qui som - Agenda - Seccions - Enllaços
©CERAP Av. de Pau Casals, 84 43330 Riudoms (Baix Camp) cerap@cerap.net Tel. 977 76 80 60 Disseny i manteniment de pàgines: Joan Francesc Mestre joframestre@terra.es Optimitzat per Internet Explorer 6.0 i resolució 800x600 píxels
|
Tocs:
Xè aniversari dels diables de Riudoms
Fotografies del Correfoc
Videos
Enllaços:
Federació de Diables i Dimonis de Catalunya
|
||
DIABLES DE RIUDOMS
DIABLES DE RIUDOMS
Des
de la nit dels temps, l'home s'ha sentit atret pel foc. El domini
d'aquest element li va suposar la supremacia davant les altres espècies
animals que hi havia a la terra. El misteri de la flama va convertir
el foc en símbol màgic, representant de tot allò que s'escapava
de la raó humana. Al voltant del foc va sorgir una figura, el
Diable, el qual és l'amo i senyor de les flames.
